N’hi haurà temps per a l’anàlisi, però a aquestes hores de la matinada crec que podem constatar alguns fets, preveure dues conseqüències i, sobretot, formular unes quantes preguntes: Primer, les dades, els fets: Encara que a molts ens sorprenga i ens dolga, el PP de Rajoy ha guanyat de llarg les eleccions en millorar els seus resultats de desembre. Tindrà 14 diputats més i majoria absoluta en el Senat (130 senadors). Pel que fa a les dades sobre els vots, el PP obté quasi huit milions de vots (7.902.000), el PSOE quasi cinc i mig (5.423.324), Unidos Podemos cinc milions i C’s poc més de tres milions. Una dada rellevant és que qui perd vots és sobretot la coalició Unidos Podemos (quasi milió i mig). La llei electoral bloqueja les possibilitats de canvi. Ho ha subratllat el constitucionalista Miguel Presno en posar de manifest tres dades: el PP, amb 33,02% vots, aconsegueix 39,14% d’escons (137). El PSOE amb 22,68% vots té el 24,2% d’escons (85). Unidos-Podemos amb 21,11% vots, el 20,28% escons (71). L’abstenció arrossegà un milió dos-cents mil ciutadans més que al desembre. S’imposen, al meu parer, dues conseqüències: 1) Ara, Rajoy ja li pot escriure a Juncker per a dir-li que endavant amb les retallades i les sancions i que la majoria dels espanyols estaran molt contents que així siga, perquè li donen suport aclaparadorament i, per tant, li donen carta blanca per a seguir amb reformes laborals, buidatge de la caixa de pensions i altres foteses… 2) Els refugiats hauran de seguir confiant en el treball de voluntaris i ONGs com MSF o Save the Children, perquè de part del més que probable Govern Rajoy, ja poden esperar en va una altra cosa que les seues mesquineses i mentides habituals I, per fi, cal formular ja algunes preguntes • S’empassaran Albert Rivera i C’s el seu veto a Rajoy per a formar el govern de dretes en honor de l’»estabilitat»? Farà el cor dur amb la seua exigència de modificar la llei electoral, que tant penalitza els partits com el seu? Perquè si espera que un Govern de Rajoy impulse aqueixa reforma, haurà d’anar a Santa Llúcia perquè li conserve la vista • * Veurem el PNB recórrer al seu pragmatisme i ideologia conservadora, per a permetre un Govern de la dreta espanyolista (PP de Rajoy+C’s de Rivera), a canvi de concessions econòmiques? • * Donarà mostres Coalició Canària de la seua “flexibilitat” i donarà suport també al PP i a Rajoy, després d’haver votat a favor de la investidura de Sánchez? • * Revisarà Podemos la seua dependència de l’hiperlideratge d’Iglesias i la seua aposta per referendar el dret d’autodeterminació a Catalunya i més, si vol governar a Espanya? S’obrirà un procés dins de Podemos per a revisar el paper d’Iglesias i la seua estratègia? S’abandonarà l’estratègia d’annexió d’IU, o reconeixeran que la posició d’Errejón era més encertada? • * ¿Es mantindrà la perspectiva intrapartidista de Sánchez en el PSOE, que mostra la seua satisfacció pel fet de no haver sigut superats per UP, i deixa a banda el reconeixement que han perdut 5 escons en els pitjors resultats de la història del PSOE i que, a Andalusia, han perdut per tres escons davant el PP? Es mantindrà Sánchez en la secretaria general, després de la derrota de Susana Sánchez? • * Seguirà sostenint Alberto Garzón que la submissió d’IU a Podemos ha sigut una estratègia encertada? Dimitirà com a coordinador de l’encara formalment existent IU o explicarà el conte que han millorat el seu resultat? * Els politòlegs, les empreses de sondejos i els tertulians han/hem errat de llarg. Quants ho reconeixeran? • * N’hi haurà illes o fins i tot arxipèlags suficients per als qui volguérem passar almenys una temporada aliens al mandat ibèric de Rajoy o ens acontentarem amb l’exili interior i allò de la resistència, en la qual el president en funcions ha demostrat la major perseverança contra tot pronòstic?