Presentació del llibre “Per qué els drets humans?”, Tirant Lo Blanch, Valencia, 2018

PER QUÉ ELS DRETS HUMANS?

PRESENTACIÓ

 

L’Institut Universitari de Drets Humans (IDHUV) naix al març de 2005 com el centre específic de la Universitat de València per a la investigació multidisciplinària sobre drets humans. L’Institut reuneix investigadors de diferents branques jurídiques i socials entorn d’unes finalitats bàsiques. Així, l’avanç en el coneixement dels drets humans gràcies a la investigació multidisciplinària, la formació i sensibilització en drets humans a través de la seua tasca de docència, i la promoció de la reflexió, el diàleg i el compromís amb els drets humans, en particular amb els drets dels individus i grups més vulnerables o que es troben més amenaçats.

 

Així doncs, encara que les seues activitats es dirigeixen bàsicament a estudiants universitaris de postgrau, la formació en la cultura dels drets humans, mitjançant l’elaboració de recursos i materials pedagògics i l’oferta de cursos de formació, es una de les tasques bàsiques del nostre IDHUV i per això inclou al seu abast altres àmbits educatius, des de l’educació informal a l’ensenyament secundari. Per exemple, en l’àmbit específic d’estudiants de secundària, a més de la labor de difusió i sensibilització a través de xarrades i conferències en IES, venim d’encetar una experiència pilot, amb estudiants del batxillerat europeu, en la qual s’ha implicat també a estudiants Erasmus de grau.

Els autors del llibre, investigadors membres del IDHUV, volem presentar un manual senzill, clar i en valencià, un instrument pedagògic d’ajuda per a professors de secundària interessats en açò i també, es clar, per als estudiants. Aquet objectiu justifica el seu títol Per qué els drets humans? Per a qué serveixen? Es á dir, el que voldríem no es un llibre acadèmic al sens de doctrinal, teòric. La nostra opció tracta de provocar la curiositat, la reflexió, el debat, al voltant de nocions que, molt lluny d’abstractes, son eines concretes, imprescindibles per a la nostra vida quotidiana com a essers humans y com a ciutadans.

Així com el Dret es inseparable de l’idea de la lluita pel Dret, el reconeixement dels drets humans es el resultat de lluites socials inacabades e inacabables que, de vegades, s’han presentat com a un projecte utòpic; fins i tot, desesperat i desmentit pels fets. Al nostre parer es el contrari. L’eix fonamental que fa no tan sols raonable sinó sobre tot necessari aquet projecte, es el que podríem anomenar la concreció del objectiu il.lustrat de l’emancipació: la igual llibertat de tots els essers humans, que significa la lluita contra tot tipus de discriminació y de dominació, també la lluita contra la exclusió. Eixa egallibertat es el que volem dir quan parlem de universalitat: tots el drets per a tots els essers humans, per a arribar a un model equitatiu, plural e inclusiu.

El que es important afegir es que cap dret d’un esser humà es alié a la causa de l’universalitat. No lluitem no més pels nostres drets, sinó també i al mateix temps, pels drets dels altres. Per una obvia raó: els drets dels altres son els nostres. Aixó no significa homogeneïtat: cadascú de nosaltres es diferent, per que l’autonomia, la llibertat, es el fonament dels drets. Per això mateix, l’universalitat no es homogeneïtat.

L’universalitat té que permetre que la igualtat siga entesa des de la diferencia. Tot al llarg de molt de temps se ha fet una distinció que pot explicar el que volem dir. Es deia que la lluita per la dignitat es una lluita que té dos eixos diferents. D’una part, la lluita que afecta als qui pertanyen (pertanyem) a la majoria, al anomenat mainstream, a la mal anomenada “normalitat”, es á dir, els que no tenen (no tenim) cap diférencia que ens singularitze. I en segon lloc, una lluita molt mes difícil, la lluita per la seva dignitat de aquells que per a ser aceptats per la resta del grup social han de construirla, han de visibilitzarla amb un esforç de vegades heroic, sense aceptar almoines, ni tampoc la marginalització i la clandestinitat, l’exclusió de l’espai públic. En realitat, el que hem aprés es que la anomenada majoria no ha segut sempre igual. Que arribar a fer part de la majoria es un procés llarg de lluites social als: per a les dones, per als esclaus, per als grups etconulturals no dominants…en definitiva, cadascú de nosaltres es també un altre i que per tant, lluitant pels drets dels altres, lluitem pels nostres. A la fí, lluitar pels drets es una tasca de solidaritat. Doncs bé, hem arribat així als principis revolucionaris del 1789: llibertat, igualtat, solidaritat.

A la primera part del llibre presentem una noció sintètica de l’historia del reconeixement dels drets humans, una aproximació histórico-conceptual al concepte i les principals tipus de drets humans, que termina amb l’interrogant que al nostre parer es clau: com poder exercir i protegir els nostres drets? Qué podem i que tenim que fer?

A la segona part, inspirant-nos als projecte de clíniques jurídiques, proposem eixemples i eines de discussió d’un abast molt ampli (des.de el cinema a la literatura, els jocs de rol, el debat formal, etc) per tal d’animar dinàmiques de grup al aula, al voltant de drets concrets i de les seves violacions. Com ara, violència de gènere, altres violències (bulling, p.ex), els delictes d’odi, las manifestacions de discriminació, la xenofòbia i el racisme, els problemes de la gestió de la diferencia cultural al sens més ampli, els límits de la llibertat d’expresió, però també debatim sobre els drets econòmics, socials i culturals, sobre la noció de memòria o sobre la encara polemica qüestió dels drets dels animals.

Finalment, incloim una petita llista de referéncies normatives clàssiques (de l’ONU, la Unió Europea. La Constitució espanyola) a las quals afegim normes de l’ambit de la nostra Generalitat Valenciana. Perque estem convençuts de que es molt important transmetre que els drets humans no son no més assumpte dels estats i de les Organitzacions internacionals, sinó que, com a eines concretes, es plantegin al nostre contexte immediat i per tant, les institucions més a prop dels ciutadans como ara les institucions autonòmiques i molt concretament, la GVA tenen el dret i el deure de desenvolupar iniciatives –normes- per a garantir els drets, per a afavorir que els ciutadans puguin gaudir i també lluitar pel seus drets. Es el cas, per eixemple, de normes jurídiques como ara lleis per a afavorir l’inclusió, la lluita contra la discriminació, el reconeixement de la pròpia identitat de gènere, la memòria el nostre poble, l’acollida de immigrants i de desplaçats i refugiats, etc.

 

Javier de Lucas

Director del IDHUV

Editor del Llibre

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 4 ?