ENTREVISTA AL VOLTANT DEL DEBAT MONARQUIA/REPUBLICA (Saó, 30.10.2014)

0octubre2014

Entrevista a Javier de Lucas

Saó, 30 octubre 2014-10-30

http://www.saoedicions.com/entrevista-a-javier-de-lucas/

 

Vicent Boscà. Director de Saó
Teresa Ciges. Periodista

 

 

Ens rep somrient al seu despatx, una dependència repleta de llibres. Javier de Lucas, que és catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, ens explica el motiu que el seu despatx semble una d’eixes llibreries en les quals, després d’hores de cercar,hi trobes autèntiques relíquies, i és que s’acaba de reincorporar després d’una estada de set anys a París. No obstant això, malgrat la distància, no se li ha escapat ni un detall del que ha succeït a l’Estat en aquest temps. Atrevit i al seu torn realista, ens parla dels secrets de la monarquia i de la necessitat d’un debat seriós respecte de la forma d’Estat en una conversa fluïda i, com a mínim, interessant.

 

 

-En parlar de monarquia/república, estem davant un debat sobre democràcia?
-Bona part del debat radica ací: hi ha una discussió entorn de la revisió de les condicions de viabilitat d’un model democràtic que supere els dèficits que trobem en el funcionament del sistema actual. I no obstant això,n’hi ha qui pensa que és irrellevant. En aquest moment, el distanciament dels ciutadans cap a la política només es pot resoldre amb una revolució democràtica que incloga aquest debat.

 

 

-I per què no interessa obrir un debat seriós al voltant del tema? A qui no li interessa?
-Hi ha una resposta superficial que insisteix a dir que un debat seriós no interessa a l’establishment, els qui estan instal•lats en la comoditat del règim eixit de la Transició (grups socials, econòmics, grups de poder). Al meu entendre, no solament no interessa a l’establishment que es va instaurar en la Transició; tampoc no interessa a les estructures de partits polítics que estan esclerotitzades i que troben en el model actual una comoditat que els ha allunyat cada vegada més de les seues finalitats fundacionals.

 

 

-Si, suposadament, la monarquia té avantatges, per què no s’estén el model?
-L’argument respecte de la lògica monàrquica des del punt de vista del criteri de selecció és demolidor. La lògica monàrquica és qualsevol cosa excepte lògica, perquè el principi que la mera herència genètica justifica el dret a exercir la prefectura de l’Estat, si s’aplicara a la resta d’institucions, evidenciaria que és un disbarat. Per què no s’aplica el mateix criteri al president del Govern, al president del Constitucional…? El procediment hereditari amb l’excusa de l’estabilitat no és un bon argument.

 

 

-Té sentit tindre un rei en ple segle XXI?
-No té cap sentit acceptar una institució com la monarquia, llevat que no importe l’opció per monarquia o república, que és el gran argument dels promonàrquics. Si la tesi és que no importa, per què hem d’aguantar-la? El vertader argument és que és una institució, per definició, antidemocràtica.

 

 

-Però la monarquia està com a representant nostre o també per a fer negocis?
-No és fàcil fer-ne un judici, perquè en tenim poques dades, però l’Operació Abdicació ha sigut una estratègia redona perquè els espanyols estàvem farts del llit i de la comissió de l’anterior Borbó, que estava en un cercle d’influències en què hi havia corrupció i negocis bruts (com el tràfic d’armes o bucs contaminants). Una gran part del descrèdit de la monarquia es deu al descrèdit personal d’un rei al qual només li importava la perpetuació de la dinastia i que basava la seua legitimitat en una història falsa sobre el 23-F.

 

 

-De fet, vosté va afirmar que el problema no era Joan Carles, sinó la monarquia. Ara amb Felip i els seus aires de renovació,en pensa el mateix?
-Continue pensant el mateix, encara que reconec que estem millor en termes de dosi de corrupció i de l’obsessió d’estar en una situació d’impunitat. Que el rei estiga per damunt de la llei no succeeix en un règim republicà, on com a molt pot haver-hi el reconeixement d’un privilegi provisional mentre dura el càrrec, però una vegada s’acaba l’exercici funcionen tots els mecanismes de l’Estat de Dret. En aquest aspecte, Felip sembla conscient que encara que no pot despullar-se d’aqueix privilegi, perquè sino,no hi hauria monarquia; ha de comportar-se en termes d’una major visibilitat i rendició de comptes, però és fictici! Per això continueinsistint que el problema és la monarquia, perquè encara que l’actual rei és partidari d’una conducta d’austeritat, la monarquia no pot resistir-ho perquè no pot funcionar sense un cert halo de misteri; en el moment en què intenta incorporar-se a la vida quotidiana, queda a la llum que no té cap sentit.
La gent que ens diu que dels índexs de qualitat de democràcia ens mostren que la major part dels primers 25 països són monarquies, ens fa una fal·làcia lògica bastant fàcil de descobrir: estan ací per ser monarquies? No hi ha res que prove que els seus índexs de qualitat democràtica vinguen donats per la monarquia.

 

 

 

-Ja, però el debat monarquia/república va estar 17 dies en primera pàgina de l’opinió pública i després es va esvair…
-Eixa impressió que el debat republicà és cosa d’una minoria i d’un moment d’efervescència és falsa; si ha cedit no és perquè és una falsa prioritat. En el moment que hem deixat de tindre un pocavergonya com a Cap d’Estat que es permetia tot tipus de corrupcions, que ens deia uns discursos totalment falsos (tots som iguals davant la llei, i ell s’escapava de la llei), que tractava d’apartar el seu gendre quan el gendre l’única cosa que feia era practicar el que havia vist a la Zarzuela…, quan tot açò desapareix, és molt fàcil dir que el problema s’ha acabat perquè s’ha acabat la corrupció, però no. El que succeeix és que el moviment que abans era antimonàrquic i republicà avui es defineix per una façana que no posa l’èmfasi en la forma república/monarquia,sinóque el posa en la democràcia, dins de la qual està l’opció republicana perquè la monarquia, per definició, és antidemocràtica.

 

 

-I si demà hi haguera un referèndum, què n’eixiria?
-Jo estic d’acord amb els republicans que afirmen que guanyaria la monarquia. No estem parlant d’un referèndum en termes ideals, sinó d’un referèndum ací i ara. Immersos en la crisi actual, els ciutadans pensen que triar sobre monarquia o república no els resoldrà els problemes. Estem davant un problema de democràcia, de participació, de control. Crec que l’opció per la república no ha de ser una opció de sentiment d’injustícia; ha de ser una opció de raó i inclosa en l’opció per la democràcia. Perquè la causa republicana és una part de la causa democràtica.

 

 

-De fet, ja va dir que això de «monarquia constitucional» ho considerava un oxímoron…
-És que això que anomenem monarquies constitucionals tenen un dèficit democràtic constitutiu. No negue el fet que hi haja monarquies que se subjecten a la Constitució, però per a mi la monarquia té tal caràcter constitutivament antidemocràtic que no pot ser conciliable amb el millor d’un règim democràtic constitucional. Jo estic per un règim constitucional en què el primer de tot és la subjecció igual de tots davant la llei i l’existència d’un sistema de control i transparència, en primer lloc de les institucions de poder.

 

 

 

-I creu que hi haurà III República?
-No. Jo estic amb els qui pensen que la via d’accés a una III República seria una reforma constitucional que en l’actual joc de forces polítiques és impossible. Però és possible que hi haja tal crisi de l’actual sistema, que siga necessari un Procés Constituent. I si aquest Procés Constituent es du a terme, la monarquia desapareix de segur.

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 5 ?